dimarts, 19 de juliol del 2011

Estem de pega!

És públic i notori que discrepo absolutament de la política municipal que, com a partit, hem vingut fent a Barcelona els darrers cinc anys (bé, una mica més, però aleshores n'era corresponsable, així que assumeixo la meva part de culpa). Ara, hi ha una cosa que no negaré mai, ni al nostre grup municipal ni a la major part de regidors i regidores (i gerents, assessors, caps de premsa i demés especímens que corren per allà) que he conegut: treballen molt i molt i molt. Ja sé que molts direu que no es nota; potser no. I d'altres que, vist els resultats, millor seria que descansessin més. Hi puc estar d'acord. Però el que és innegable és que s'hi deixen la pell. Com que aquesta és una de les certeses que tinc a la vida, m'he passat els darrers anys  convencent la gent que tinc al voltant que la fama de poc pencaires que tenen els polítics en actiu és falsa. Els que s'hi han dedicat en menor o major mesura saben que comences d'hora i acabes tard i que no fas mai vacances. Sempre has d'estar disponible. Per això és estar molt de pega que el segon regidor d'ERC (ai, perdó, d'UxB) hagi aparegut en ple mes de juliol (laborable, que jo sàpiga) en un iot i bevent xampany. No perquè estigui en un iot o begui xampany, sinó perquè és evident que no era a la reunió del Grup Municipal (-no em digueu que he fet tant el prèssec-!), ni a la Comissió de Presidència o Hisenda o Urbanisme o Serveis a les persones (o sí, potser era aquesta).
Així doncs, ja és trista pena que haguem passat de cinc a quatre regidors i de quatre a dos (bé, el partit a un, però això ja és per iniciats), però encara ho és més que, a sobre, la fama de pencaires que ens havíem guanyat a pols, la llencem per la borda (mai més ben dit).
Crec que s'imposa una reflexió urgent (entre conspiració i conspiració, ni que sigui en un "break"); de moment ja ens ha descol·locat amb la investidura de l'alcalde; el vot positiu del grup tenia tota la cara de ser una decisió unilateral del dos, secundada per l'ú davant la impossibilitat de fer altra cosa que no ens aboqués directament al ridícul de l'ú més ú igual a zero (és a dir anul·lar-nos nosaltres mateixos aquests ínfims dos escons al saló de la Reina Regent) i ara, a sobre malbarant la feina de tanta gent que, millor o pitjor, hi posa el coll cada dia.
I que quedi clar: crec que ha estat el millor president del Barça que hem tingut. I crec que s'havia de votar positivament a la investidura. Però això no treu que, a aquest pas, veiem un impossible matemàtic: la multiplicació UxB, amb dos multiplicands positius acabarà donant un resultat negatiu. D'entrada ha estat igual a dos, però a aquest pas serà igual a menys infinit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada