diumenge, 19 de juny del 2011

Ara????

Aquest és un post d'urgència. Tinc un examen d'aquí a molt poc i no estic per anar escrivint pensaments profunds (profundament superficials, segurament), però no vull deixar passar el comentari sobre el Consell Nacional d'ERC. Van i demanen generositat i unitat. Ara?. Ara s'ha de fer, precisament ara, una llista unitària?. No, no, el que volen dir és que hi ha d'haver una llista única i que, per tant, ha de ser unitària.. cosa que és molt diferent. Crec sincerament que és un gran error. Era quan teníem totes les mirades al damunt i totes les il·lusions dipositades que hauríem d'haver fet els actes de generositat i d'unitat. I aleshores, aleshores sí, calia anar tots a una i no mirant de resquitllada si la traveta feta al del costat havia funcionat o no i quina era la magnitud de la patacada. Senyors i senyores, que tots sabem perfectament que, per a molts, el fracàs del del costat era una victòria personal!. No hem estat capaços (tots) de fer el que calia quan calia. Ja està la llet vessada i, un cop fet el dol, no cal plànyer-se més. Però del proper congrès ha de sortir l'equip que torni a fer creïble el nostre projecte. I això és impossible si no hi ha una total confiança entre els qui han de treballar plegats. És el moment en què cal confiar en un equip fet de fortaleses i complicitats, no d'equilibris i renúncies. I a Esquerra sempre, els pactes han acabat sent traïcions i els acords per sortir dels mals moments, les llavors de la destrucció. Així doncs, donaré la meva confiança a l'equip que sigui prou fort per presentar un projecte propi i que no estigui hipotecat per cap renúncia. El que sàpiga on va, hagi après dels errors i tingui una estratègia a llarg termini i una tàctica de centralitat ideològica (que no una ideologia de centre). I si no, no donaré la confiança a ningú. No és el moment de fer veure que no ha passat res i entre tots ho farem tot. Entre tots ho hem destrossat tot. Deixem pas als qui puguin construir (si és que hi ha algú)..... Com deia aquell: vale, vale, però hay alguien más ?(perdoneu l'espanyol)!!.

dimecres, 8 de juny del 2011

Desbordada...

Tinc molta feina... sembla mentida però treballant a l'Administració, com treballo, hi ha molts dies que plego a quarts de nou (i he entrat abans de les 9)... sóc idiota fins i tot en això, però vaja, el meu currículum ja ho diu tot. En fi, el que volia dir és que tinc molts comentaris pendents, en Portabella i en Carod se m'acumulen a les tecles, però els he de dedicar el temps que es mereixen....(que seria tota una vida si hagués de dir tot el que vull dir, però amb algun post ja farem, si no em denuncien abans). I ara, per acabar d'arreglar-ho surt la llei aquesta trolebús i tinc moltes ganes d'assenyalar com surt la "caverna" iniciativera dels caus de les universitats i altres llocs poc recomanables per dir com són d'"inconstitucionals". Viure per veure... o viure per sentir. Així que, se m'acumula la feina. Prometo dedicar-me amb ganes a escriure-ho tot però no serà fins a la setmana que ve, que hagi pogut tancar temes.... Tot i així no vull deixar passar l'ós següent: ha de dimitir en Puig per la "merdeta" d'hòsties que van repartir a la Plaça de Catalunya?. Els nacionals haurien hagut d'enviar a aquesta gent... aquells sí que repartien amb mala llet!!!.  Però és que això ho diuen els que se'ls van morir  (ja no dic una altra cosa per no acabar als tribunals) cinc bombers en un incendi!!. Però com és pot ser així de roí???. I així d'inconscient???  Puntualitzo: no m'agrada el sistema que ha utilitzat en Felip Puig (bàsicament per ineficient). No li tinc una simpatia especial. No sóc ni convergent ni proconvergent. Però dues neurones em fan la sinapsi (no garanteixo que siguin gaires més). I això no té nom. I si el té, no m'atreveixo a pronunciar-lo. La mare sempre m'ha dit que no m'embruti la boca.

dimecres, 1 de juny del 2011

Enganys....

Potser jo he canviat; potser han canviat els temps. En qualsevol cas, els del meu partit no han fet el "refresh" que tocava a la seva aplicació de dades. Sento, amb els pressupostos de la Generalitat, un discurs vell i ranci que no té perdó perquè fins a l'any passat hem estat corresponsables dels pressupostos. Alguna responsabilitat devem tenir en el panorama actual,  no? I alguna cosa ens deuen voler dir els milers de votants que hem perdut!. Ens creiem molt llestos suposant que el que estiguem preveient és forçar l'aliança de CiU amb el PP; els podrem dir allò de: ho veieu, ja han tornat a pactar.... són dolents i de dretes....
Quan he sentit aquest matí que, amb el vot favorable d'en Laporta (que es mereix ell solet un reguitzell de posts inacabable), calia només l'abstenció d'Esquerra he pensat que el miracle es podia produir: potser podíem demostrar que hem escoltat, que hem entès, que hem après. Que deixarem que els qui han guanyat governin; ni tan sols ens cal donar-los suport, només no obstaculitzar. I no, el miracle no s'ha produït.
Només dic una cosa als dirigents preclars que creuen que forçant aquest pacte (que no sé si es produirà) haurem guanyat o haurem tingut la raó: molts ens en faran responsables. Jo mateixa ens en faré responsables. S'ha acabat el temps dels tacticismes, s'ha acabat el temps de parlar (moltes vegades sense saber què diem i a remolc de posicions estètiques) i ha començat el temps de la responsabilitat. Si no ho vam ser al govern (que em sembla clar que no ho vam ser, siguem-ho a la oposició).

Jo, que com moltes altres persones, no podré fer unes vacances com fins ara amb els meus fills perquè no tinc els diners. Jo, que com molts altres no sé com organitzar-me l'economia per arribar a finals de mes (i no tinc cap dret a queixar-me) n'estic fins al capdamunt d'estètica. Vull que permeteu aquest govern fer les coses com creu que les ha de fer (amb tots els pactes i discussions, partida per partida i euro per euro que calguin) i que no ens donem excuses. S'ha acabat el temps de les excuses. Per a tots. Se'ns acaba el temps....