divendres, 25 de novembre de 2011

Represa

Ahir sopava amb unes amigues i em van mig retreure que tingués el bloc abandonat. Casualment estava amb elles el dia que va començar el llarg parentèsi que ara acaba i em va ser fàcil explicar-los com havia anat la cosa. El tema és fàcil i és el de sempre. Companys (barracompanyes) del partit em van demanar que no escrivís cap altra entrada fins que s'hagués tancat el termini d'inscripció al congrés del partit. Quan es va haver tancat aquest termini, altres companys -com si diguéssim d'un altre nosectorperquènoexisteixen- em van demanar que no escrivís fins que es fes el congrés. Sabedors dels que opinava sobre el congrés i altres assumptes colaterals, uns tercers companys em van demanar que no escrivís fins que passessin les eleccions.I finalment, suposo que de tant contenir-me, el dia de les eleccions em vaig llevar amb una contractura que m'ha tingut destrossada fins avui. Així doncs, hi torno, tot i que em sembla que n'han fet un gra massa. Primera perquè no té cap importància el que escrigui, no tinc cap vocació de perdurar raó per la qual escric tal com raja.... és més la foto instantània d'una opinió que una opinió amb tots els ets i els uts. Segona perquè la difusió que té és minsa tot i que seleccionada... i tercera perquè molt petit i mesquí ha de ser tant el partit com el país si necessita de silencis tan poc significats. En fi, que miraré d'anar deixant constància que visc amb una certa assiduïtat.....

2 comentaris:

  1. Ohdéumeu! Està viva! Està viva! Mireu que no arrossegui una cama i vagi cridant "cerveeeeeeeeeell" com una zombi.
    Va, que se t'enyorava tant a la zona blogaire que m'he hagut de posar a escriure jo i tot!

    ResponSuprimeix
  2. Pilareta, és això.
    http://i-ara.blogspot.com/2012/10/premis.html

    ResponSuprimeix